BettairVOC
Identificació en temps real d’olors molestos i riscos per a la salut de la ciutadania a l’aire d'ambients urbans
La monitorització dels compostos volàtils orgànics (o VOCs si emprem les sigles en anglès) presents en l’aire té importants implicacions tant en l’àmbit de prevenció i salut com en la gestió dels olors molestos generats per les infraestructures de sanejament, en tant que monitoritza riscos reconeguts de la salut i qualitat de vida dels ciutadans.
El projecte BETTAIRVOC dotarà als nodes BETTAIR de la capacitat per a identificar VOCs que en temps real, una capacitat tecnològica avançada que fins ara només és a l’abast de la instrumentació de laboratori més costosa. Això ofereix solucions en l’àmbit industrial a industries que avui dia no són capaces de mesurar adequadament el seu impacte ambiental.
El repte de la monitorització en temps real dels riscos de salut d’origen químic presents en l’aire així com dels olors molestos és un repte no resolt en la història de la monitorització de la qualitat de l’aire. Si bé es disposa de tècniques avançades de laboratori amb gran capacitat d’anàlisi, aquestes anàlisis es limiten a punts locals, no sent possible a dia d’avui cobrir grans àrees urbanes amb monitorització en temps real, fet que fa que riscos i molèsties d’origen local dins la ciutat siguin sovint indetectables o subestimats amb les tècniques actuals. En el cas dels anàlisis de cromatografia més complets on es poden mesurar desenes de compostos volàtils s’efectuen generalment amb mostrejos diaris, una freqüència de mostreig sovint insuficient ja que els episodis transitoris de contaminació química que poden generar pics perillosos d’algun tòxic poden ser en el mostreig diari.
Per altra part, els sistemes sensors de detecció de VOCs en temps real existents avui dia amb capacitat de mesura i identificació proporcionen rangs de mesura que contemplen exposicions límit recomanades per entorns de treball, que sovint són centenars de cops superiors a les recomanacions de l’OMS per exposicions civils, sent per tant inefectius per a la monitorització efectiva de riscos a l’entorn urbà.
